Vist que hi ha demanda de la recepta de les cookies, us he de dir que la vaig trobar al blog de la Gemma, la cuina de casa , d'una classe que va anar d'en David Lienes a l'espai Bon Preu, però no he aconseguit trobar exactament l'entrada...així, que us adjunto la recepta!
Ingredients: (per 20 galetes grosses com les del David, o 50 galetes de mida normal)
· 115g de mantega pomada
· 100g de sucre
· 115g de sucre morè
· 2 ous
· Vainilla en pols
· 115g d’ametlles mòltes
· 210g de farina
· 20g de llevat químic
· 175 de perles de xocolata
· 85g de nous pelades i picades
· Un pessic de sal
Preparació:
Barrejar la mantega amb els dos sucres. Afegir els ous i la vainilla.
A part, barrejar la farina, l’ametlla, el llevat i la sal.
Mesclar les dues barreges fins que quedi ben homogeni. Afegir les perles de xocolata i
les nous.
Disposar cullerades de massa sobre un paper de forn i aixafar-les per donar-los forma de
galetes.
Coure-les a 180º durant 7-8 minuts fins que es vegin daurades. El temps dependrà de la
mida de les galetes.
Deixar refredar i servir.
Però a part, us n'adjunto una altra de salada que encara he de provar de fer, però que deu estar boníssima!
Galetes d'aperitiu de formatge, pernil ibèric i ceba
Són unes galetes molt bones per a fer l'aperitiu...i molt fàcils...
Els ingredients són:
250 g de farina
1/2 de llevat Royal
50 g de mantega fosa
150 g de manxego ratllat
100 g de pernil ibèric tallat a dauets ben petits
1 ceba ratllada
1/2 got de llet
2 rovells d'ou
sal i pebre
Primer de tot tamicem la farina i la barregem amb el llevat. Ho posem en un bol i
afegim la sal, el pebre, la mantega fosa, el formatge ratllat, el pernil, la llet, 1 ceba
ratllada que haurem sofregit amb una mica de mantega i els rovells d'ou i ho barregem
ben barrejat, fins a obtenir una massa ben homogènia.
Un cop ben amassat estirem la massa amb un rodet, deixant un gruix d'1 cm
aproximadament i els donem la forma que volguem.
Coem les galetes al forn, ja precalentat, durant 9 minuts a 200º.
Ja està!!!!
Espero que les disfruteu!
dijous, 2 de desembre del 2010
dilluns, 1 de novembre del 2010
Sessió culinària!
La setmana passada ens vam reunir 3 amigues - companyes de feina a casa d'una per fer una sessió culinària! Cookies de xocolata i carquinyolis! van quedar espectaculars! i com que haviem fet tanta propaganda a la feina, vam portar-los al dia següent, això si, molt ben embolicats (semblaven totalment professionals!) per a fer una degustació. Els companys de feina, obviament ens van validar i aprovar la idea i ens han comentat que no estaria malament que ho fessin cada setmana.
Però nosaltres ja els diem que hem obert la tanda, i que ara els toca per grups als altres portar-nos alguna cosa dolça per degustar!
us en deixo una foto
Gelatina de taronja amb magrana
Tant de temps sense entrar al blog...se m'acumulen les coses! l'altre dia vaig preparar magrana amb suc de taronja, però vaig provar de fer una gelatina (de suc de taronja natural eh?) i quan estava a temperatura ambient hi vaig posar la magrana.
Aquesta idea la va donar el xef de Royal en un curs al Club Social Caprabo. Va donar opcions de fer gelatines, de cava (que vull provar per alguna celebració), de macedonia, etc...
Amb la macedonia de fruites va comentar que era una bona manera per a que la macedonia no quedés tova tota ella. I a part és una moooolt bona idea per emportar en petites carmenyoles a la feina, com a postre! mmmm.
Pel meu xurri (com diria la Carbó) li he fet uns quants cops, però mai arriben a durar tant com per a que se'n pugui emportar a la feina! els devora!
Us en deixo una foto, de la gelatina de taronja amb magrana!
diumenge, 17 d’octubre del 2010
Festa d'aniversaris
I que et deixaven convidar 5 o 6 nens màxim, a casa, a jugar. Perquè abans no existien aquests parks infantils tant moderns, amb piscina de boles, tobogans inflables, festes d'aniversari organitzades on els pares estan al bar amb pastetes i cava i els nens estan a la sala d'aniversaris amb els regals, i el berenar, i després corrent per tot el park. (quins records....jo hi vaig treballar uns anys, i al final t'ho acabes passar bé i tot! he de reconèixer que també vaig jugar a la piscina de boles, i vaig baixar pel tobogan...)
Farà dos divendres, amb el grup d'amigues que ens reunim, vam decidir preparar una festa per 3 d'elles, que entre l'agost i el setembre havien fet anys. Com que dues d'elles són professores de nens petits, se'ns va acudir que els hi podriem muntar una festa infantil de les d'abans, amb ganxitos, olives, entrepants de pa bimbo, i com no, el regal estrella de les festes! unes barbies! però eren unes barbies "tunejades" imitant-les (dos mesos per arreglar-les...al final ja no veia res...)!
Ah, abans de rebre el regal i poder menjar ganxitos i entrepans van haver de passar unes proves de matemàtiques, audició i memòria! Va ser molt divertit! elles no sabien què esperar-se ni amb què les sorprendriem! i totes les altres no vam parar de riure!
Us deixo algunes fotos perquè no tenen pèrdua
dimecres, 22 de setembre del 2010
Mandonguilles amb cervesa negra
Aquest cop vaig "desmuntar" una recepta de la Mireia Carbó. La recepta original era "Xai amb cervesa negra", però no tenia xai, i havia de fer les mandonguilles. Després comentava posar alls tendres amb ceba i pastanaga, però no en tenia, així que vaig agafar un "preparat congelat" (cru) de pastanaga, ceba, patata i pèsols i ho faig afegir.
El resultat va quedar boníssim! tot i que he de provar la recepta tal i com la fa la Mireia Carbó, que segur que queda espectacular.
Us deixo la foto, en un tupper, per a que el meu xurri s'ho emportés a la feina!
dimecres, 15 de setembre del 2010
Primeres proves de braç de gitano!
Fa temps que tenia uns deures pendents...i era provar de fer un braç de gitano! dels autèntics! amb nata! (tot i que a mi la nata no m'agrada, però al meu xurri si!). I aquest cap de setmana va ser el dia escollit.
La veritat, per ser el primer no està malament del tot! (per la foto he tapat els petits errors d'execució que tenia, obviament..). El problema és que no vaig aconseguir una autèntica nata muntada (crec que no era de molt bona qualitat) i el resultat va quedar una mica liquat.
Al centre hi vaig posar una mica de lemon curd, que li dóna aquest toc àcid-dolç de llimona molt ensucrada, però que barrejat amb tot el pastís no queda exagerat.
Per als que tampoc saben com fer el braç de gitano (com jo fins fa dos dies) us puc dir que és impressionantment fàcil! bé, una mica de mà esquerra per enrotllar-lo, però per la resta al.lucinant!
Jo vaig agafar com a base pel pa de pessic, la mateixa recepta del pa de pessic per a Mones de Pasqua de la Mireia Carbó, la única diferencia, és que en comptes de posar la "pasta" en un motlle desmuntable, el vaig extendre directament sobre la safata del forn (la de reixeta nooooooo!!!) prèviament folrada amb paper de forn. 10 minuts al forn, a 220º i ja està fet! heu de vigilar que se us dori-torri.
Ho deixeu refredar fora del forn, mentrestant munteu la nata o feu crema pastissera, crema de xocolata, al vostre gust...i quan estic fred, pinteu el pa de pessic amb un almivar calent i hi exteneu la nata/crema, aneu enrotllant a poc a poc com si fessiu sushi! i...
Voilà! el braçde gitano fet! ara només faltarà que el decoreu, amb xocolata, sucre llustre, pasta de gemma, el què volgueu! i a disfrutar-lo! casolà, esponjós i boníssim! (quan aconsegueixi millorar-lo ja pujaré les fotos)
divendres, 10 de setembre del 2010
Una mica de pintura
Fa poc que el meu company ha creat un blog de pintura, ara mateix només hi té un quadre, però la veritat és que ha quedat im-pressionant.
La tècnica és a l'oli, però no té res a veure amb el què us pogueu imaginar sobre oli. No són ni bodegons, ni persones, ni imatges que semblin fotografies.
Cadascú té el seu propi estil, i ell s'ha decantat per una mena de comic a l'oli, o abstracció de formes i colors plans. Capta l'esència de l'objecte, i el plasma, modificant-lo per a tenir el seu segell personal.
El primer és de Lisboa, el segons l'ha d'acabar! a veure quin comença aquest any!
Us deixo el link: The Colours Project
La tècnica és a l'oli, però no té res a veure amb el què us pogueu imaginar sobre oli. No són ni bodegons, ni persones, ni imatges que semblin fotografies.
Cadascú té el seu propi estil, i ell s'ha decantat per una mena de comic a l'oli, o abstracció de formes i colors plans. Capta l'esència de l'objecte, i el plasma, modificant-lo per a tenir el seu segell personal.
El primer és de Lisboa, el segons l'ha d'acabar! a veure quin comença aquest any!
Us deixo el link: The Colours Project
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
